Aquest article està pensat per a persones que, en algun moment puntual del seu projecte, necessiten imprimir una peça amb impressora 3D.
No cal tenir coneixements tècnics previs, però sí que és útil entendre com funciona aquesta tecnologia i quines limitacions cal tenir en compte a l’hora de dissenyar una peça.
L’objectiu és oferir una guia pràctica que permeti planificar millor la impressió, aconseguir millors resultats i evitar errors habituals.
La tecnologia més habitual per imprimir en 3D és FDM (Fused Deposition Modeling), que en català podem traduir com a Modelatge per Deposició de material fos.
Aquest sistema consisteix a escalfar un filament de plàstic i imprimir-lo línia a línia formant capes una sobre l’altre, construint la peça des de la base fins al punt més alt.
Hi ha altres tecnologies com la impressió amb resina, que permet més detall, però la impressió en filament és la més comuna perquè és econòmica, pràctica i adequada per a la majoria de projectes quotidians.
Les impressores FDM tenen una mida limitada. En general les mes comercialitzades tenen:
- La base d’impressió fa entre 18 i 22 cm de costat. Tot i que n’hi han de 30 cm.
- L’alçada màxima acostuma a estar entre 20 i 25 cm. Algunes fins als 40 cm.
També cal entendre com imprimeix la màquina:
- El plàstic es fon i es diposita en forma de línies de 0,4 mm d’amplada.
- Aquestes línies es col·loquen una al costat de l’altra i formen capes.
- Cada capa té una alçada aproximada de 0,2 mm, i es construeixen una sobre l’altra fins completar la peça.
Això afecta:
- Figures molt grans: sovint cal dividir-les en peces més petites.
- Detalls molt fins o baixos: poden no imprimir-se bé o quedar fràgils.
Consell pràctic:
Dona sempre una mica més de gruix i mida a les parts delicades o importants per assegurar que s’imprimeixin correctament i tinguin resistència.
La part inferior de la peça és la que estarà en contacte amb la placa d’impressió. És crucial que aquesta base sigui estable perquè serveix de fonament per a tota la construcció posterior.
Es recomana:
- Formes estables, com una piràmide que es va estrenyent cap amunt.
- Evitar formes invertides, com una piràmide del revés.
- Evitar espigons prims que sobresurtin de la base: poden trencar-se fàcilment o no adherir-se bé.
- Reduir cantonades molt tancades (menys de 90°) a la base.
Exemples útils:
- Una casa aïllada s’imprimirà millor que un conjunt de petits edificis junts.
- Un edifici vertical s’imprimeix amb més facilitat que un mapa extens i pla.
La impressora 3D construeix la peça des de baix cap amunt. Això vol dir que qualsevol part que sobresurti bruscament de la peça necessitarà una estructura de suport.
Què són els suports?
Els suports són estructures temporals creades automàticament per la impressora per aguantar parts que no tenen res a sota.
Un cop finalitzada la impressió, aquests suports es trenquen i s’eliminen manualment.
Exemple:
Una figura humana amb els braços estesos necessitarà suports sota els braços.
Solucions intel·ligents
- Si un balcó sobresurt de cop, caldran suports.
- Si el balcó s’inclina suaument (menys de 35°), es pot imprimir sense suport.
També és útil tenir en compte el cas d’una porta:
- Si el forat de la porta té un dintell pla, caldrà suport (com una biga horitzontal).
- Si té forma d’arc, cada capa es recolza parcialment en l’anterior i es pot imprimir sense suport.
Els detalls molt fins que sobresurten en vertical —com bigotis, antenes, agulles o punxes— poden ser difícils d’imprimir correctament.
Aquestes parts sovint no tenen prou superfície de suport i poden fallar.
Solució pràctica
- Divideix el disseny: imprimeix els detalls separadament.
- Canvia l’orientació: molts elements prims es poden imprimir millor en horitzontal.
- Munta després: enganxa els detalls un cop impresos.
Exemple:
Els bigotis d’un gat poden imprimir-se com a peces independents en horitzontal i enganxar-se després, millorant l’aspecte i la resistència.
Afegir textos o logotips és habitual, però cal tenir en compte com es veuran un cop impresos.
- Si el relleu és inferior a 1 mm, pot no ser visible.
- Recorda que la línia d’impressió fa uns 0,4 mm d’amplada, així que cal evitar formes massa primes.
- Decideix si el text serà en relleu o en buit i en quina cara es llegirà millor.
Consell:
Fes que el text sobresurti (o s’enfonsi) mínim 1 mm i col·loca’l en una cara plana i accessible de la peça.
Planificar un disseny per impressió 3D no exigeix saber imprimir, però sí conèixer com funciona la tecnologia i quines limitacions cal respectar.
Pensar en la forma, l’orientació, la mida i el nivell de detall des del primer moment permet estalviar temps i problemes, i aconseguir resultats més eficients.
Tant si és per un projecte puntual com per una afició, tenir en compte aquests principis t’ajudarà a obtenir peces ben fetes, sòlides i funcionals, sense complicar-te.
Made with Bullet